El Periódico  (edició catalana)

dijous 25 d'octubre del 2001

-Opinió-

Entrevista de Núria Navarro amb Abraham B. Yehoshua - Escriptor

"Els palestins s'han tornat totalment bojos"

Arafat va fer anar en orris una negociació de pau que anava per bon camí, assegura.

Yehoshua és un tòtem de la literatura hebrea contemporània i un dels pensadors més radicals de l'esquerra israeliana. Un home que, per exemple, ha estat capaç de recomanar als seus compatriotes que deixin d'aixecar cada pedra per comprovar si s'hi amaga un antisemita. Però avui l'inquieta l'olor de pólvora del Pròxim Orient.

- ¿Què està passant a Israel?

-¡Estem immersos en el caos més absolut! Els palestins s'han tornat totalment bojos. No saben on són ni el que volen. Les seves maniobres són incomprensibles...

-Incomprensibles per a vostès.

-¡Incomprensibles per a qualsevol! Van desfermar la violència durant el Govern de la pau, un Govern que va oferir a Arafat dividir Jerusalem. ¡Si no estava content podia continuar negociant! Però va optar per una via que ha posat tota l'opinió pública israeliana en contra.

-Una opinió pública que va votar Sharon.

-¡Sharon va ser elegit per iniciativa d'Arafat! Fa dos anys ningú s'hauria imaginat que Sharon sortiria escollit. Però els brots de violència van empènyer els israelians a preguntar-se: "¿Què està fent Barak?". Si Arafat contingués la violència, podria reprendre les negociacions i posar Sharon al seu lloc.

-És curiós. M'esperava una crítica més radical cap els seus.

-¿Radical? Li diré quina és avui la meva proposta. Sóc un partidari convençut de la separació unilateral d'Israel i Palestina, amb l'evacuació del 40% dels territoris, i sóc partidari de construir una frontera sòlida entre nosaltres.

-Impopular proposta.

-Ho és. Això suposaria desmantellar les instal·lacions israelianes i evacuar uns 50.000 colons. ¡Crec que hi ha una forta minoria a Israel capaç de fer-ho! Es pot arribar a un acord internacional per a aquesta evacuació parcial, fins que la regió es calmi en tres o quatre anys i es reprengui el camí cap a la negociació final. L'esquerra israeliana ha de prendre aquesta posició. ¡No s'ha de participar en el Govern de Sharon!

-Va fundar el moviment Pau Ara el 1977. Quina decepció, ¿no?

-El que em decep és que quan parlo de la meva proposta a companys del mateix Pau Ara hi estan en contra. Estan convençuts que si emprenem una solució parcial, els palestins es tornaran més agressius. ¿Se n'adona? ¡Em barallo amb els meus amics per defensar això!

-A vegades, sembla que el problema d'Israel són els israelians...

-Els israelians hem comès moltes tonteries, fins i tot maldats. Però vam elegir el primer ministre Barak, vam fer un llarg camí cap a la pau, vam arribar a Oslo, hi vam involucrar Clinton... Però els palestins no tenen contraproposta. ¡Hi ha alguna cosa molt il·lògica en les actituds dels àrabs! ¡Miri l'Afganistan!

-Bin Laden els assenyala com a responsables de l'11 de setembre.

-Jo també penso que el conflicte al Pròxim Orient nodreix l'odi dels àrabs contra l'Amèrica del Nord. Hi ha un interès internacional fort d'imposar una solució final...

-Els EUA ja els han donat un toc d'alerta.

-¡S'ha de pressionar diplomàticament i econòmicament Israel perquè tregui els colons d'allà!

-Ja veig que Israel trigarà a trobar la seva identitat.

-¿...?

-Vostè va dir que ho faria quan no hi hagués enemic exterior.

-(Riu) ¡Els jueus sempre estaran en conflicte amb el món! El problema és en quina mesura. A vegades crec que tenim massa identitat gràcies als nostres enemics. Però avui el que és urgent no és saber com som. Ho són els morts, els ferits, la destrucció...

-¿Com es pot crear en un paisatge de destrucció?

-Quan la vida queda trastornada pels esdeveniments hi ha una motivació artística encara més forta. Només cal comparar la literatura israeliana que es tradueix a Europa amb la noruega...

-¿I viure?

-¡Viure sí que és difícil! Costa sopar en una pizzeria sabent que qualsevol hi pot entrar amb uns quants quilos d'explosius al cinturó. Els suïcides són un fenomen nou i ningú sap com defensar-se'n! ¡Estem pagant molt cara la mania israeliana de viure sense fronteres!

-¿El preu és l'esquizofrènia?

-Miri, he sentit a dir que quan Franco va bombardejar Madrid, els restaurants eren plens. No oblidi que han viscut una guerra civil en què hi va haver un milió de morts. Nosaltres hem registrat 200 israelians i 650 palestins morts. ¡La proporció importa!

(Fi de l'entrevista)